PSICONEUROEDUCACIÓ PER A PARES I CUIDADORS/ES

“con cada experiencia positiva de resolución de problemas que le damos a nuestros hijos, construimos un depósito de hechos y experiencias al que pueden recurrir para resolver el problema siguiente” (Shapiro, 2003).

Contribuir positivament a l’educació dels infants és un repte per a qualsevol pare, mare o cuidador/a. Ser pares ens fa responsables de satisfer les necessitats dels nostres fills. Hi ha diferents tipus de necessitats: les fisiològiques, les cognitives, les socials, les relacionades amb els valors i les afectives. Totes elles necessàries per a un bon desenvolupament.

Tenim la sort de viure en una època que el desenvolupament de la neurologia en particular la neurociència cognitiva, ens ha permès poder estudiar una miqueta el funcionament del cervell en relació amb els processos d’aprenentatge, i a partir d’aquí, s’ha estudiat molt amb relació a vincular els  processos mentals que tenen lloc amb les experiències en la infantesa  amb l’anatomia cerebral.

 

Els nostres gens determinen com serà el nostre cervell  fisiològicament però els processos que es produeixen en el nostre cervell no estan completament determinats per la nostra informació genètica. Aquests processos mentals i les funcions psíquiques són influenciats per l’entorn que ens rodeja des que naixem fins que estem bastant crescudets.  Quan parlem d’entorn ens referim a les persones amb qui tenim contacte des que naixem, els estímuls que rebem i que percebem,  és a dir, tot i tothom amb qui  tenim contacte en el nostre creixement.

Podríem dir que  l’entorn modela el nostre cervell.

En els casos en els quals l’entorn sigui favorable, això és un gran avantatge, ja que l’ambient  ajudarà a créixer. Malauradament també pot ocórrer que l’ambient no sigui favorable i les necessitats dels nens per créixer no estiguin satisfetes, en aquest cas, és possible que el resultat sigui simptomatologia relacionada amb els trastorns mentals.

Quan són nadons, l’entorn es delimita a pares familiars bàsicament, després, a mesura que creix s’amplia a la llar d’infants, a l’escola i a la socialització. Totes aquestes relacions poden deixar la seva empremta en el cervell del nadó o de l’infant.

Les informacions sobre les necessitats infantils poden ser valuoses per pares, cuidadors i familiars, ja que pot facilitar entendre algunes de les conductes dels infants i pot ajudar a impartir una educació completa que promogui que els seus nens es sentin suficientment cuidats i segurs, preparant-los per afrontar les noves experiències i anar descobrint el món.