DOLS I TRENCAMENTS
El dol és un procés d’adaptació necessari. Es pot experimentar a partir d’una pèrdua provocada per diferents causes, per exemple es pot sentir com una pèrdua les mancances afectives, algunes separacions dels pares, abandonament d’un dels progenitors, pèrdues materials, la mort d’un animal domèstic, canvis de domicili sobtats, un avortament, la diagnosi d’una malaltia greu o neurodegenerativa d’una persona propera o la pèrdua d’una persona estimada.
La intensitat i el tipus de relació amb la persona que marxa o la brusquedat de l’episodi en totes les altres situacions, és un dels factors que determinarà la dimensió d’aquest procés. Per altra banda , la manera d’afrontar els problemes de la persona que es queda, el seu estil cognitiu, el suport emocional i social que pot rebre la persona que està en el procés de dol, son altres dels factors a tenir presents.
Com diu la psicòloga Olga Herrero, “La mort i qualsevol pèrdua significativa en general trenca la continuïtat de la vida de qui la pateix, y és en el procés d’elaboració del dol, en el que la persona procura restablir aquesta continuïtat”.
Dins d’un dol normal podem trobar una sèrie de conductes y sentiments que poden es poden donar en aquest procés com: tristor, plor, ràbia, culpa, remordiment, ansietat, fatiga, soledat, desemparament, xoc, enyorança, emancipació, alleujament, insensibilitat, pensaments, incredulitat, confusió, preocupació, sensació de presencia, al·lucinacions, trastorns del son, somniar amb la persona morta, cridar-la, visitar llocs en es que s’havia estat amb el/la desaparegut/da, guardar objectes del/a mort/a.
Unes setmanes després de la mort del ser estimat totes elles poden ser acceptables, el problema comença, quan després d’un any i mig o dos de la mort, aquests sentiments i conductes continuen sent recurrents, aleshores ens podríem trobar en el que s’anomena dol complicat o patològic. En el cas de trobar-nos davant d’un dol complicat, que no ens permet seguir endavant amb la nostra vida cal fer una reflexió i reestructuració de tots aquests factors, per poder entrar en un dol normal que en permeti sentir-nos millor.
Un bon treball terapèutic ajuda a acceptar la realitat de la pèrdua, identificar i resoldre els conflictes en la separació, que obstaculitzen una bona elaboració del dol. Això comporta un treball de conscienciació emocional i una profunda reflexió, que facilita donar un significat a la pèrdua i assolir la capacitat de viure en un món on el difunt/a no hi és.