LA FAMÍLIA
La família és un sistema format per diferents membres entre els qui s’estableixen relacions afectives des d’un bon principi. En aquest cas em refereixo a la família nuclear, pares i fills, tot i que la família acostuma a ser molt més amplia, focalitzo en les relacions establertes entre pares o cuidadors i fills.
Les relacions i interaccions entre els membres acostumen a seguir uns patrons que poden ser heretats de les famílies d’origen dels pares o cuidadors. Aquestes interaccions són les que regulen la comunicació familiar que en alguns casos pot ser complicada. Hem de ser conscients que si la interacció de dos membres de la família és conflictiva, és un problema que influeix en els altres membres. Els vincles establerts entre els membres de la família intervenen també en la individualitat de cadascun dels membres i de vegades interfereixen en la seva seguretat, benestar i llibertat per tirar endavant amb les seves vides.
Per altra banda les famílies passen per diferents etapes, i la capacitat d’adaptació als canvis que això comporta dependrà de la flexibilitat dels seus membres. Comença amb la parella en la qual cadascun del membres aporta els aprenentatges, valors, comportaments apresos a les seves famílies d’origen i perquè la parella tiri endavant, cal que aquests factors es complementin i s’adaptin a la nova situació. La segona fase és l’arribada dels fills, si es decideixen tenir-los. El naixement d’un fill pot influenciar en el nivell d’intimitat físic i emocional de la parella i pot també implicar que les relacions amb la família extensa, que inclou els avis, tiets etc… s’hagi de reorganitzar. La següent etapa es presenta quan els fills són adolescents, en la que els pares han de començar a acceptar l’autonomia dels fills, gestionant la difícil tasca de donar un espai en el que els adolescents experimentin i al mateix temps puguin recórrer als pares o cuidadors si ho necessiten. La següent etapa és la marxa dels fills en la que novament els pares s’afronten a recuperar la vida en parella. Òbviament hem de tenir en compte que en aquest cicle vital de la família poden haver altres situacions que desestabilitzen l’equilibri familiar , com pot ser la mort d’un dels membres, la separació de la parella per problemes conjugals o inestabilitat laboral … etc.
Tant els canvis evolutius de la família o els generats per qualsevol altra raó, provoquen tensions de transició que exigeixen canvis en l’estructura i en la forma de relacionar-se de la família. Dependrà de la flexibilitat dels membres per assolir l’equilibri necessari i adaptar-se a la nova situació.
Hem de ser conscients que la família s’inicia com un grup amb la finalitat d’oferir la seguretat necessària pel creixement dels seus membres. Però en certes ocasions no és un sistema tan estable com el que s’espera i la inestabilitat d’alguns dels membres pot desestabilitzar als altres. A vegades el grup familiar pot ser nodridor, encara que malauradament no sempre és així i en algunes ocasions podríem pensar que potser la família està idealitzada i sobre valorada.