EL TERME "ADOLESCÈNCIA" VE DE LA PARAULA "ADOLESCERE" QUE EN LLATÍ VOL DIR "CRÈIXER"
És una fase que pot allargar-se en el temps, i en la que podem trobar diferents etapes:
- Adolescència primerenca (11-14 anys) en la que tenen lloc molts canvis físics que anomenem pubertat i també canvis socials referits a l’inici de l’educació secundària.
- Adolescència intermèdia (15-18 anys) que coincideix amb la joventut, en la que les relacions socials i l’amistat té un paper preponderant i valors com la confiança i la lleialtat són tremendament importants.
- L’adolescència tardana (19-21 anys) en la que l’amistat ja es viu amb més tranquil·litat ja que la persona haurà adquirit confiança relacionada amb l’elaboració de la seva identitat a partir de la que anirà trobant el seu estat d’independència o semi independència.
Si l’adolescent supera aquesta fase amb èxit, assolin una identitat estable, obtindrà un fort sentit d’individualitat i reconeixement social que li proporcionarà seguretat, si l’etapa ha estat molt conflictiva, el jove arribarà a l’adultesa amb certa immaduresa que li pot dificultar l’afrontament a les noves experiències.
A nivell cerebral també ocorren canvis en el desenvolupament del cervell i els processos mentals, necessaris perquè l’adolescent es prepari per poder experimentar i viure el que és desconegut, per marxar de casa. Desapareixen algunes de les connexions entre les neurones que no es fan servir (poda neuronal). Té lloc la mielinització, la mielina és una capa que recobreix els axons de les neurones i que fa possible que la comunicació neuronal sigui més ràpida i coordinada.
La transformació de la imatge corporal implica una reelaboració dels processos psicològics relacionats amb la definició que fan d’ells mateixos, el grau de satisfacció amb aquesta valoració i l’assumpció d’una identitat que es veurà afectada per la seva xarxa de relacions familiars, d’amistat, del seu entorn educatiu i cultural.
És una etapa en la qual adolescent ha de prendre decisions tan importants com: Quin serà el rumb de la seva vida en el futur. Buff! La valoració dels pros i dels contres d’una decisió, s’inclina a favor de les parts més emocionants a l’hora de fer alguna cosa i potser no sempre ajudarà a encertar amb la decisió pressa.
Per aquest motiu caldrà aprendre a:
- Identificar el ventall de possibilitats;
- Analitzar les conseqüències de cada elecció;
- Avaluar en quina mesura és probable i desitjable cada conseqüència;
- Integrar les informacions anteriors.
Tot i això, és possible que no estiguin preparats per fer-ho i és precisament que seria bo comunicar a les persones del seu entorn el que pensen, per poder rebre una reflexió dels seus pensaments. Però aquest procés de comunicació amb les persones del seu voltant, en moltes ocasions i per les raons que siguin, no es fàcil, i complica l’existència dels adolescents i dels qui els envolten.
Els adolescents tendeixen a allunyar-se dels seus pares, no del tot, però s’allunyen d’aquests i s’apropen als seus iguals. Estar amb altres adolescents és el que els ajuda a sobreviure i si no formen part d’un grup, pot no ser massa positiu per ells. Quan algun individu de la família està en aquesta etapa, no passa desapercebut per la resta. Les criatures veuen als seus progenitors com savis i omnipotents i en l’adolescència aquesta visió canvia i el pare mare o cuidadors són examinats i moltes vegades jutjats en la seva funció d’autoritat. Aquestes relacions en aquesta etapa estan marcades per l’ambivalència. La família per ells pot ser un lloc per nodrir-se, la seva base de pertinença per trobar el suport emocional que necessiten, o pot ser el motiu dels seus conflictes. Cal ser conscient d’aquesta inestabilitat i reflexionar sobre què es pot fer per recuperar l’equilibri individual i familiar.